En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen certa llibertat de col·locació. Per exemple:

En Pere sortirà a passejar aquest matí
Aquest matí en Pere sortirà a passejar.

Ara bé, els elements d'una oració poden ocupar posicions diverses segons la intenció comunicativa. El lloc on es col·loquen aquests elements també té a veure amb la manera com es presenta la informació, segons si és coneguda o nova en el discurs. Així, en general, primer es presenten els elements coneguts i tot seguit s'hi afegeix la informació nova. Per exemple: 

El portaveu donarà les dades (el portaveu és l'element conegut i donarà les dades és la informació nova).
Donarà les dades el portaveu (la informació nova és el portaveu).

Això no obstant, en relació amb el subjecte, hi ha casos en què la seva posició natural és a continuació del verb, i no al davant:

1. Amb verbs inacusatius com néixer, morir, caure, aparèixer, desaparèixer, existir, esdevenir-se: Cau aigua del cel.
2. Amb alguns tipus de subordinades substantives: És important que arribeu a l'hora, És convenient portar tota la documentació.
3. Amb un verb psicològic, de necessitat o d'obligació que porta un complement indirecte desplaçat a l'esquerra: A la Marina li agrada en Toni, A ningú li convenen els menjars greixosos.
4. Amb un verb de dicció, com ara dir, quan introdueix o tanca un discurs directe: "No facis tard", va dir la mare.

Cal tenir en compte que el subjecte pot ser el·líptic. Per exemple:

Vaig anar a la manifestació (el subjecte és jo).

Els complements verbals se solen ordenar segons si són més o menys exigits pel verb. Així, en el cas dels verbs transitius, per exemple, el verb acostuma a anar seguit del complement directe i aquest de l'indirecte. Per exemple: 

En Marc va escriure una carta a la seva germana. 

En el cas dels verbs que porten un complement de règim, aquest complement sol anar a continuació del verb, seguit dels circumstancials o els adjunts. Per exemple:

Han parlat de tu a la sala de reunions.